bergant

Català

• Pronúncia:

Oriental: central /bərˈgan/, balear /bəɾˈɣant/

Occidental: nord-occidental /berˈgan/, valencià /beɾˈɣant/

• Rimes: -ant

Nom

ber·gant m. ‎(plural bergants, femení berganta)

1. Dolent, sense honra ni vergonya.
2. El minyó mal criat que no té modals ni vergonya.
3. Jove.
4. En l'època medieval, aquell que era contractat per a treballar formant part un grup (bergada).
5. Home de bona companyia.
6. A Mallorca, home de gran intel·ligència.

Variants

• (arcaismes) bargant.

Notes d'ús

• Utilitzat especialment en masculí, el femení és rar.

Traduccions

bergant [1] (dolent)

• Castellà: bergante ^(es) m., pícaro ^(es) m.
• Francès: coquin ^(fr), effronté ^(fr), polisson ^(fr)

• Italià: briccone ^(it), birbante ^(it)
• Llatí: improbus ^(la), nequam ^(la)

bergant [2] (minyó mal criat)

• Castellà: pillo ^(es) m.
• Francès: maraud ^(fr), fripon ^(fr)

• Italià: baroncio ^(it)
• Llatí: male educatus et impudens ^(la)

bergant [3] (jove)

• Castellà: mancebo ^(es) m., mozo ^(es) m.