bergant
Salta a la navegació
Salta a la cerca
Català[modifica]
- Pronúncia:
- Oriental: central /bərˈgan/, balear /bəɾˈɣant/
- Occidental: nord-occidental /berˈgan/, valencià /beɾˈɣant/
- Rimes: -ant
Nom[modifica]
ber·gant m. (plural bergants, femení berganta)
- Dolent, sense honra ni vergonya.[1][2][3][4][5]
- El minyó mal criat que no té modals ni vergonya.[4]
- Jove.[1][2][3][5]
- En l'època medieval, aquell que era contractat per a treballar formant part un grup (bergada).[2][3]
- Home de bona companyia.[3]
- A Mallorca, home de gran intel·ligència.[3]
Variants[modifica]
- (arcaismes) bargant.
Notes d'ús[modifica]
- Utilitzat especialment en masculí, el femení és rar.
Traduccions[modifica]
bergant [1] (dolent)
bergant [2] (minyó mal criat)
Vegeu també[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Per a més informació vegeu l'entrada al DIEC© sobre bergant
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Per a més informació vegeu l'entrada al Gran Diccionari de la Llengua Catalana © sobre bergant
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionari Català-Valencià-Balear© sobre bergant
- ↑ 4,0 4,1 Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom I., Tom II (p. 278)
- ↑ 5,0 5,1 FIGUERA, Pere Antoni. Diccionari Mallorquí-Castellà, Palma, 1840. (p. 74)