bergant

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia:
Oriental: central /bərˈgan/, balear /bəɾˈɣant/
Occidental: nord-occidental /berˈgan/, valencià /beɾˈɣant/

Nom[modifica]

ber·gant m. ‎(plural bergants, femení berganta)

  1. Dolent, sense honra ni vergonya.[1][2][3][4][5]
  2. El minyó mal criat que no té modals ni vergonya.[4]
  3. Jove.[1][2][3][5]
  4. En l'època medieval, aquell que era contractat per a treballar formant part un grup (bergada).[2][3]
  5. Home de bona companyia.[3]
  6. A Mallorca, home de gran intel·ligència.[3]

Variants[modifica]

Notes d'ús[modifica]

  • Utilitzat especialment en masculí, el femení és rar.

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]

  1. 1,0 1,1 Per a més informació vegeu l'entrada al DIEC© sobre bergant
  2. 2,0 2,1 2,2 Per a més informació vegeu l'entrada al Gran Diccionari de la Llengua Catalana © sobre bergant
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionari Català-Valencià-Balear© sobre bergant
  4. 4,0 4,1 Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom I., Tom II (p. 278)
  5. 5,0 5,1 FIGUERA, Pere Antoni. Diccionari Mallorquí-Castellà, Palma, 1840. (p. 74)