Vés al contingut

beneigueves

De Viccionari

Català

[modifica]

Verb

[modifica]

beneigueves

  1. (col·loquial nord-occidental) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet d'indicatiu de beneir.

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: be·nei·gue·ves (4)