Vés al contingut

beneiguéveu

De Viccionari

Català

[modifica]

Verb

[modifica]

beneiguéveu

  1. (col·loquial nord-occidental) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet d'indicatiu de beneir.

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: be·nei·gué·veu (4)