Vés al contingut

beneiguérem

De Viccionari

Català

[modifica]

Verb

[modifica]

beneiguérem

  1. (col·loquial balear) Primera persona del plural (nosaltres) del passat simple de beneir.
  2. (col·loquial valencià) Primera persona del plural (nosaltres) de l'imperfet de subjuntiu del verb beneir.

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: be·nei·gué·rem (4)