beneiguérem

From Viccionari
Jump to navigation Jump to search


Català
[edit]

Verb[edit]

be·nei·gué·rem

  1. (col·loquial balear) primera persona del plural (nosaltres) del passat simple de beneir
  2. (col·loquial valencià) primera persona del plural (nosaltres) de l'imperfet de subjuntiu del verb beneir