beneïxo
Català[modifica]
Verb[modifica]
beneïxo
- (nord-occidental) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de beneir
- (col·loquial nord-occidental) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb beneir
Miscel·lània[modifica]
- Síl·labes: be·ne·ï·xo (4)
- Anagrama: obeïxen