Vés al contingut

beneïves

De Viccionari

Català

[modifica]

Verb

[modifica]

beneïves

  1. (col·loquial nord-occidental, alguerès) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet d'indicatiu de beneir.

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: be·ne·ï·ves (4)