begehren
Alemany[modifica]
- Pronúncia: /bəˈɡeːʀən/
- Etimologia: Potser del protogermànic *bedagô.
Verb[modifica]
begehren
- demanar
- «Ich begehrte ein Zimmer, der Hausknecht maß mich mit einem Blick und führte mich unters Dach.» ((von Chamisso, Adelbert; Llobet, Gustau (trad.). Peter Schlemihls wundersame Geschichte (La meravellosa història de Peter Schlèmihl). Project Gutenberg, La Magrana (trad.), 1813, 1983 (trad.). ISBN 84-7410-137-9.))
- I vaig demanar una cambra. El mosso, després de donar-me un cop d'ull de dalt a baix, va conduir-me a una de les que hi havia a les golfes.
- desitjar, cobejar
- Du sollst nicht die Frau eines anderen begehren.
- No desitjaràs la dona d'un altre home.
- In diesem Geschäft bekommt man fast alles, was das Herz begehrt.
- En aquest negoci s'obté tot el que es desitja.
- Die Siedler begehrten des Goldes zu sehr.
- Els colons cobejaven l'or.
Conjugació[modifica]
| Infinitiu | begehren |
| Verb auxiliar | haben |
| Participi passat | begehrt |
| Temps passat | ich begehrte |
| Participi present | begehrend |
| Tercera persona sing. present | er/sie begehrt |