begallara

Potser volíeu: begallarà

Català

Verb

begallara

1. (valencià) primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb begallar
2. (valencià) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb begallar

Variants

• [1] begallés
• [2] begallés

Miscel·lània

• Síl·labes: be·ga·lla·ra (4)
• Anagrames: agabellar, bagarella