beatus

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Llatí
[modifica]

Adjectiu[modifica]

beātus m., beāta f., beātum n. ‎(comparatiu beātior, superlatiu beātissimus)

  1. feliç
    Ex.: Si est quod desit, ne beatus quidem est. — (traducció:«Si li manca alguna cosa ja no és feliç.»)
  2. afortunat, benaurat, pròsper, ric, satisfet
    Ex.: Qui tam beati quam iste est, non sumus. — (traducció:«Nosaltres, que no estem satisfets amb tots els béns com ell.»)
  3. beneït (llatí medieval)

Declinació[modifica]

Primera i segona declinació, -us, -a, -um.

Cas Singular Plural
Masculí Femení Neutre Masculí Femení Neutre
Nominatiu beātus beāta beātum beātī beātae beāta
Vocatiu beāte beāta beātum beātī beātae beāta
Acusatiu beātum beātam beātum beātōs beātās beāta
Genitiu beātī beātae beātī beātōrum beātārum beātōrum
Datiu beātō beātae beātō beātīs
Ablatiu beātō beātā beātō beātīs