basquejar

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia:
Oriental: central /bəs.kəˈʒa/, balear /bəs.cəˈd͡ʒa/, /bəs.kəˈʒa/
Occidental: nord-occidental /bas.keˈʒa/, valencià /bas.keˈd͡ʒaɾ/

Verb[modifica]

bas·que·jar intr., trans. pron. ‎(pronominal basquejar-se)

  1. Tenir ànsia.
    ... renyit amb Pompeu, però que pretenia per a ell mateix la guerra mitridàtica, basqueja perquè li siguin expedits els diners[1]
  2. Tenir o fer fàstic.
    -Ara, del teu llinatge, Alcibíades, de la teva criança i educació, com de la de qualsevol altre dels atenesos, ningú no se'n basqueja, per dir-ho aixi,[2]
    -Veig amb pena que em torno doctrinal i em basqueja.[3]

Conjugació[modifica]

Traduccions[modifica]

Referències[modifica]

  1. Plutarc, Vides paral·leles: Agesilau i Pompeu, volum XIV
  2. Plató, Diàlegs
  3. Narcís Comadira, Papers privats, 1969