barranc

Català

Oriental:	central /bəˈraŋ/, balear /bəˈraŋk/
Occidental:	nord-occidental /baˈraŋ/
	valencià /baˈraŋk/, /baˈraŋ/

Rimes: -aŋk
Etimologia: D’origen preromà, segle XIII. Probablement d'un substrat paracèltic *barranko relacionat amb el grec antic φάραγξ ‎(pháranx, ‘espadat, penya-segat’). Cognat de l’occità barranc i aragonès/castellà/gallec barranco.

barranc m. ‎(plural barrancs)

Vall estreta i profunda, de vessants abruptes, excavada per una massa d'aigua corrent.