Vés al contingut

baratar

De Viccionari

Català

[modifica]
Oriental: /bə.ɾəˈta/
Occidental: nord-occidental /ba.ɾaˈta/
valencià /ba.ɾaˈtaɾ/, /ba.ɾaˈta/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Homòfon: baratà
  • Etimologia: D’origen preromà, segle XIII, cognat de l’occità baratar, francès antic barater, castellà baratar, portuguès baratar. Probablement cèltic, del protocèltic *mratom («frau, sedició»), de l’arrel de *marnati («trair»), en aquest cas cognat de l’irlandès brath, bretó barad, gal·lès brad.

Verb

[modifica]

baratar trans.

  1. Canviar una cosa per una altra, encara que el valor no sigui semblant.

Conjugació

[modifica]

Paradigmes de flexió: barato, barata, baratem

Sinònims

[modifica]

Derivats

[modifica]

Traduccions

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: ba·ra·tar (3)
  • Anagrama: tabarra

Vegeu també

[modifica]