bandoler

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /bən.duˈɫe/
	balear /bən.doˈɫe/, /bən.duˈɫe/
Occidental:	/ban.doˈɫe/

• Rimes: -e
• Etimologia: De bàndol i el sufix -er, segle XV.

Nom

bandoler m. ‎(plural bandolers, femení bandolera)

1. Partidari o membre d’un bàndol.
2. Bandit que en companyia d’altres assalta vianants en camins i despoblats.

Traduccions

Bandit

• Anglès: bandit ^(en)
• Castellà: bandolero ^(es) m.
• Francès: bandit ^(fr)
• Llengua de signes catalana: LLADRE ^(csc)

Miscel·lània

• Síl·labes: ban·do·ler (3)
• Heterograma de 8 lletres (abdelnor)
• Anagrames: doblaren, endoblar

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC