baldufa

Català

Una baldufa

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /bəɫˈdu.fə/, occidental /baɫˈdu.fa/
• Rimes: -ufa
• Etimologia: D’origen incert, segle XIV. Possiblement d'un precèltic *baldonɸa afí al grec antic βᾰ́λλουσᾰ ‎(bállousa, ‘la que es gita o es tira’), participi actiu femení de βᾰ́λλω ‎(bállō). Relacionat amb balda ‎(‘anella, pestell’) i butllofa ‎(‘figuradament, botinflat’) amb la idea de «cosa inflada i que dona voltes». Cognat de l’occità baudufo.

Nom

baldufa f. ‎(plural baldufes)

1. Joguina en forma de pera que es fa giravoltar amb l’ajut d’un cordill enrotllat.
2. (peixos) melva

Sinònims

• trompa

Descendents

• Aragonès: galdrufa
• Sard: bardufa, badrufa

Traduccions

Traduccions

• Anglès: top ^(en), spinning top ^(en)
• Aragonès: galdrufa ^(an) f.
• Castellà: peón ^(es) m., peonza ^(es) f., trompo ^(es)
• Francès: toupie ^(fr)
• Italià: trottola ^(it) f.
• Sard: badrufa ^(sc) f., badrunfa ^(sc) f.

Miscel·lània

• Síl·labes: bal·du·fa (3)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot