balbe

Català

Verb

balbe

1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de balbar-se
2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb balbar-se
3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb balbar-se
4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb balbar-se

Miscel·lània

• Síl·labes: bal·be (2)
• Anagrama: bable

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈbaɫ.bɛ/

Adjectiu

balbe

1. vocatiu masculí singular de balbus