baladrer

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/bə.ɫəˈdɾe/
Occidental:	nord-occidental /ba.ɫaˈdɾe/, valencià /ba.ɫaˈdɾeɾ/

• Rimes: -e(ɾ)

Adjectiu

baladrer m. ‎(femení baladrera, plural masculí baladrers, plural femení baladreres)

1. Que baladreja, que crida o parla molt fort; cridaner.
2. Xerrador, xerraire.

Sinònims

• Arcaismes: baladrayre, baladrejaire, baladrèr.

Traduccions

Cridaner

• Castellà: vocinglero ^(es) m., clamoroso ^(es) m., gritador ^(es) m., gritón ^(es) m.
• Francès: criailleur ^(fr)
• Italià: vociferante ^(it), che grida
• Llatí: clamosus ^(la), garrulus ^(la)

Xerraire

• Castellà: taravilla ^(es), trápala ^(es)

Miscel·lània

• Síl·labes: ba·la·drer (3)
• Anagrama: albarder

Vegeu també

• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom I.
• FIGUERA, Pere Antoni. Diccionari Mallorquí-Castellà, Palma, 1840.
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot