baladrejaire

Català

• Etimologia: De baladrejar i el sufix -aire.

Adjectiu

baladrejaire inv. ‎(plural baladrejaires)

1. (arcaisme) Antigament, baladrer.

Miscel·lània

• Síl·labes: ba·la·dre·jai·re (5)
• Anagrama: balderejaria

Vegeu també

• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom I.