balada

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /bəˈɫa.ðə/^ⓘ, occidental /baˈɫa.ða/^ⓘ
• Rimes: -ada
• Etimologia: De l'occità antic balada ‎(‘ball, ballada’), segle XIV.

Nom

balada f. ‎(plural balades)

1. Composició musical de ritme lent i origen popular escrita per ser ballada.

Traduccions

Traduccions

• Anglès: ballad ^(en)
• Castellà: balada ^(es) f.
• Francès: ballade ^(fr)
• Italià: ballata ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: ba·la·da (3)
• Anagrames: abadal, Abadal, albada

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: \baˈla.ða\

Americà: alt /baˈla.da/, baix \baˈla.ða\

• Rimes: -ada
• Etimologia: De l'occità balada.

Nom

balada f. ‎(plural baladas)

1. balada

Verb

balada

1. participi femení singular del verb balar

Miscel·lània

• Síl·labes: ba·la·da (3)
• Anagrames: alabad, albada, aldaba

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre balada

Occità antic

Nom

balada f.

1. dansa, ballada
2. balada