bacallar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/bə.kəˈʎa/
Occidental:	nord-occidental /ba.kaˈʎa/, valencià /ba.kaˈʎaɾ/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: bacallà
• Etimologia: Del llatí medieval baccallārius, d'un cèltic *bakkallaros ‎(«pagerol, rústic»), segle XII. Cognat de l’occità antic bacalar i del francès antic bacheler. Doblet de batxiller via el francès.

Nom

bacallar m. ‎(plural bacallars)

1. (històric) A l'alta edat mitjana, cabaler o pagès sense remença, sense mas.
2. (antic, despectiu) A la baixa edat mitjana, vilà.

Traduccions

Posició social

• Castellà: bacalar ^(es)

Nom

bacallar m. ‎(plural bacallars)

1. (peixos, valencià) Forma alternativa de bacallà.

Miscel·lània

• Síl·labes: ba·ca·llar (3)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB, DECat