bàcul

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈba.kuɫ/
• Etimologia: Del llatí bacŭlus, segle XIX.

Nom

bàcul m. ‎(plural bàculs)

1. Bastó ornat que representa la dignitat de bisbe en algunes cerimònies, també emprat pel papa.
2. Os present en el penis d'alguns animals.

Traduccions

Traduccions

• Alemany: Krummstab ^(de)
• Anglès: crosier ^(en)
• Castellà: báculo ^(es)
• Francès: crosse ^(fr)
• Italià: vincastro ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: bà·cul (2)
• Anagrama: bucal

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot