bàcul

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈba.kuɫ/
  • Etimologia: Del llatí bacŭlus, segle XIX.
  • Anagrama: bucal

Nom[modifica]

bà·cul m. ‎(plural bàculs)

  1. Bastó ornat que representa la dignitat de bisbe en algunes cerimònies, també emprat pel papa.
  2. Os present en el penis d'alguns animals.

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]