avorar

De Viccionari


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): nord-occidental /a.βoˈɾa/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Etimologia: Del prefix a-, vora i la desinència -ar, segle XX.

Verb[modifica]

avorar trans.

  1. (nord-occidental) Apartar, dur a la vora.
    «De tant en tant, m'avoro per deixar pas als qui pugen, carregats amb motxilles com armaris que els fan esbufegar de valent.» (Josep Coll, Muntanyes maleïdes, 1933)

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: avoro, avora, avorem
Vocal rizotònica: /ɔ/

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: a·vo·rar (3)
  • Anagrama: arrova

Vegeu també[modifica]

  • Obres de referència: DCVB
  • Masip i Vallès, Robert; Montardit i Asènsio, Ferran; Prenafeta i Agelet, David. «A». A: Lo diccionari lleidatà (Edició ampliada). Juneda: Fonoll, 2017, 59. ISBN 978-84-946447-1-9.