Vés al contingut

avoco

De Viccionari

Català

[modifica]

Verb

[modifica]

avoco

  1. primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de avocar

Castellà

[modifica]
Peninsular: \aˈβo.ko\
Americà: alt /aˈbo.k(o)/, baix \aˈβo.ko\

Verb

[modifica]

avoco

  1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb avocar

Llatí

[modifica]
  • Pronúncia(i): /ˈaː.wɔ.koː/
  • Etimologia: De ad i vocō.

Verb

[modifica]

āvocō ‎(1a present?), āvocās ‎(2a present), āvocāre ‎(infinitiu), āvocāvī ‎(perfet), āvocātum ‎(supí)

  1. avocar, jo avoco

Derivats

[modifica]