avivar

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

Oriental: central /ə.βiˈβa/, balear /ə.viˈva/
Occidental: nord-occidental /a.βiˈβa/, valencià /a.viˈvaɾ/, /a.βiˈβaɾ/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Homòfon: avivà
  • Etimologia: Del prefix a- i viu, cognat en llengües romàniques possiblement amb un llatí vulgar *avīvāre, segle XIV.

Verb[modifica]

avivar trans., pron. ‎(pronominal avivar-se)

  1. Esdevenir més intens.
    El foc s'ha avivat.
  2. (pronominal) Criar-se paràsits en una matèria orgànica.
    L'aigua de la cisterna s'ha avivat, caldrà desinfectar-la.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: avivo, aviva, avivem

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]