aventurà

Potser volíeu: aventura

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ə.βən.tuˈɾa/, balear /ə.vən.tuˈɾa/
Occidental:	nord-occidental /a.βen.tuˈɾa/
	valencià /a.ven.tuˈɾa/, /a.βen.tuˈɾa/

• Rimes: -a

Verb

aventurà

1. (literari) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del passat simple de aventurar

Miscel·lània

• Síl·labes: a·ven·tu·rà (4)
• Anagrames: aturaven, aürtaven, enturava, vantareu, vantàreu