avala

Potser volíeu: avalà, avalá

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /əˈβa.ɫə/, balear /əˈva.ɫə/
Occidental:	nord-occidental /aˈβa.ɫa/
	valencià /aˈva.ɫa/, /aˈβa.ɫa/

• Rimes: -ala

Verb

avala

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de avalar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb avalar.

Miscel·lània

• Síl·labes: a·va·la (3)
• Anagrama: alava ^(revers)

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: \aˈβa.la\

Americà: alt /aˈba.la/, baix \aˈβa.la\

• Rimes: -ala

Verb

avala

1. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present d’indicatiu del verb avalar
2. segona persona del singular (tú) de l'imperatiu del verb avalar

Variants

• [2]: (voseo) avalá

Miscel·lània

• Síl·labes: a·va·la (3)
• Anagrama: Álava