autoflagel·lar-se

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  central /əw.tu.fɫə.ʒəɫˈɫar.sə/, /əw.tu.fɫə.ʒəˈɫar.sə/
balear /əw.to.fɫə.ʒəɫˈɫaɾ.sə/, /əw.tu.fɫə.ʒəɫ.ɫərˈsə/
Occidental:  nord-occidental /aw.to.fɫa.ʒeɫˈɫar.se/, /aw.to.fɫa.ʒeˈɫaɾ.se/
valencià /aw.to.fɫa.d͡ʒeɫˈɫaɾ.se/, /aw.to.fɫa.d͡ʒeˈɫaɾ.se/

Verb[modifica]

autoflagel·lar-se trans. pron.

  1. (psicologia) Infligir-se mal un mateix, especialment físic.
    «Col·lapsar els jutjats amb denúncies no serviria de res, però autoflagel·lar-se, tampoc.» (Ricard Palou Serrano, ‘Bestiari il·lustrat', El Punt Avui, oct. 2012)
    «El que li vull dir és que és divertit. Tinc ganes d'explicar-li fil per randa el que hem fet aquest matí, riure i enrojolar-me com una noieta immersa en un nou enamorament. Però això és justament el que no puc fer. En la meva situació, divertir-se seria indecent. El que s'espera que faci és torturar-me i autoflagel·lar-me (Rebecca Fleet, L'intercanvi, Penguim Random House Grupo Editorial España, març 2019, ISBN 9788417444532)
    «Es pot suposar que són besos de compromís i no duen enlloc. Mai tan ben dit: no duen enlloc. Que estiguin prohibits aquests besos que no duen enlloc, m'és ben igual. Crec que ningú se'ls donava per gust i sovint eren un acte reflex, una acció no percebuda per la consciència. També podien ser una forma d'autoflagel·lar-se (Gabriel Janer Manila, La il·lusió de besar-nos, Diari de Girona, ago. 2020)

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: m'autoflagel·lo, s'autoflagel·la, ens autoflagel·lem

Relacionats[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: au·to·fla·gel·lar·se (6)