autocrític

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental: /əw.tuˈkɾi.tik/

Occidental: nord-occidental /aw.toˈkɾi.tik/, valencià /aw.toˈkɾi.tik/, /aw.tuˈkɾi.tik/

• Rimes: -itik
• Etimologia: Del prefix auto- i crític, segle XX.

Adjectiu

autocrític m. ‎(femení autocrítica, plural masculí autocrítics, plural femení autocrítiques)

1. Corresponent o pertanyent a l'autocrítica.
2. (psicologia) Crític amb un mateix.
3. Que expressa autocrítica.

Traduccions

Traduccions

• Alemany: selbstkritisch ^(de)

• Castellà: autocrítico ^(es)

Miscel·lània

• Síl·labes: au·to·crí·tic (4)

Vegeu també

• Obres de referència: DNV, GDLC
• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionari Descriptiu de la Llengua Catalana sobre autocrític