audaç

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /əwˈðas/, occidental /awˈðas/
• Rimes: -as
• Etimologia: Del llatí audāce(m), acusatiu de audāx.

Adjectiu

audaç inv. ‎(plural masculí audaços, plural femení audaces)

1. Molt agosarat, que té audàcia.

Traduccions

Traduccions

• Alemany: mutig ^(de)
• Anglès: daring ^(en), audacious ^(en)
• Castellà: audaz ^(es)
• Francès: audacieux ^(fr)
• Grec antic: τολμηρός ^(grc) ‎(tolmērós)

• Llengua de signes catalana: VALENT ^(csc)
• Neerlandès: avontuurlijk ^(nl)
• Polonès: śmiały ^(pl)
• Portuguès: audaz ^(pt)
• Rus: де́рзкий ^(ru) ‎(derzki)

Miscel·lània

• Síl·labes: au·daç (2)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC