Vés al contingut

atrevir-se

De Viccionari

Català

[modifica]
Oriental: central /ə.tɾəˈβir.sə/
balear /ə.tɾəˈviɾ.sə/, /ə.tɾə.virˈsə/
Occidental: nord-occidental /a.tɾeˈβir.se/
valencià /a.tɾeˈviɾ.se/, /a.tɾeˈβiɾ.se/
  • Rimes: -iɾse
  • Etimologia: Del llatí tribũĕre sibi (assignar-se, atorgar-se a si mateix la capacitat de fer quelcom), segle XIII, format pel prefix ad- (en direcció a) i el terme tribu (divisió del poble romà), perquè calia ser agosarat en el moment de fer repartiments.

Verb

[modifica]

atrevir-se pron.

  1. gosar

Conjugació

[modifica]

Paradigmes de flexió: m'atreveixo, s'atreveix, ens atrevim

Sinònims

[modifica]

Traduccions

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]

Vegeu també

[modifica]