Vés al contingut

atrevir-se

De Viccionari

Català[modifica]

Oriental:  central /ə.tɾəˈβir.sə/
balear /ə.tɾəˈviɾ.sə/, /ə.tɾə.virˈsə/
Occidental:  nord-occidental /a.tɾeˈβir.se/
valencià /a.tɾeˈviɾ.se/, /a.tɾeˈβiɾ.se/
  • Rimes: -iɾse
  • Etimologia: Del llatí tribũĕre sibi ‎(«assignar-se, atorgar-se a si mateix la capacitat de fer quelcom»), segle XIII, format pel prefix ad- ‎(«en direcció a») i el terme tribu ‎(«divisió del poble romà»), perquè calia ser agosarat en el moment de fer repartiments.

Verb[modifica]

atrevir-se pron.

  1. gosar

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: m'atreveixo, s'atreveix, ens atrevim

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]