atrevigués

De Viccionari


Català
[modifica]

Verb[modifica]

atrevigués

  1. (col·loquial) primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb atrevir-se
  2. (col·loquial) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb atrevir-se

Miscel·lània[modifica]