atrape

Potser volíeu: atrapé

Català

Verb

atrape

1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de atrapar
2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb atrapar
3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb atrapar
4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb atrapar

Miscel·lània

• Síl·labes: a·tra·pe (3)
• Anagrames: aparte, arpeta, pàtera, petara, petarà, taparé