atracar

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca
Potser volíeu: atraçar


Català
[modifica]

  • Pronúncia:
Oriental: central /ə.tɾəˈka/, balear /ə.tɾəˈca/, /ə.tɾəˈka/
Occidental: nord-occidental /a.tɾaˈka/, valencià /a.tɾaˈkaɾ/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Homòfon: atracà
  • Etimologia: Incerta, de l’italià straccare ‎(«clavar a la sorra»), o bé de l’àrab vulgar *'atráqqà ‎(«apropar-se a la costa») del clàssic تَرَقَّى ‎(taraqqā).
  • Anagrama: acatarr

Verb[modifica]

a·tra·car intr., trans., pron. ‎(pronominal atracar-se)

  1. (nàutica) Apropar una nau a un lloc, un moll, una ribera, una altra nau, i amarrar-la.
  2. Forçar una persona o diverses persones a donar el que porten o el que tenen en aquell moment.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: atraco, atraca, atraquem

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]