atràs

Potser volíeu: atras, atrás

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /əˈtɾas/, occidental /aˈtɾas/
• Rimes: -as
• Etimologia: Adverbi: del llatí ad trans, segle XIII. En alguns parlars és castellanisme o aragonesisme.
• Etimologia: Nom: del castellà atraso, segle XVIII.

Adverbi

atràs

1. (antic, tortosí, valencià septentrional, Aragó) endarrere

Nom

atràs m. ‎(plural atrassos)

1. (castellanisme) endarreriment

   «Se troba Espanya en un atràs relativament més gran.» (Joan Rosselló de Son Forteza, Manyoc de fruyta mallorquina, 1903)

2. (castellanisme, plural) endarreriments (deutes)

Miscel·lània

• Síl·labes: a·tràs (2)
• Anagrama: taràs

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB
• Atles Lingüístic del Domini Català

Català antic

• Etimologia: Del llatí vulgar ad trans ‎(«a l'altra part»).

Adverbi

atràs

1. endarrere

   «Que en aquel conseyl jurassen tots sobre los sants Evangelis e la crou de Déu que, a l' entrar de Maylorques, quant s' envahiria, negun rich hom ni cavaller ni hom de peu, que negú no tornàs atràs.» (Jaume I, Llibre dels fets, segle XIII)

Variants

• atraç

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB, Faraudo, CIVAL