ateu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /əˈtɛw/, occidental /aˈtɛw/
• Rimes: -ɛw
• Etimologia: Del grec antic ἄθεος ‎(átheos, «sense déu»), compost de ἀ- ‎(a-, «no») i θεός ‎(theós, «déu»).

Adjectiu

ateu m. ‎(femení atea, plural masculí ateus, plural femení atees)

1. Persona que creu que Déu no existeix.

Traduccions

Traduccions

• Afrikaans: ateïs ^(af)
• Anglès: atheist ^(en)
• Àrab: مُلْحِد‎ ^(ar)
• Armeni: աթեիստ ^(hy) ‎(ateist)
• Castellà: ateo ^(es)
• Coreà: 무신론자 ^(ko) ‎(musillonja)
• Finès: ateisti ^(fi)
• Francès: athée ^(fr)
• Hindi: नास्तिक ^(hi)

• Hongarès: ateista ^(hu)
• Irlandès: aindiachaí ^(ga)
• Islandès: trúleysingi ^(is)
• Italià: ateo ^(it)
• Japonès: 無神論者 ^(ja)
• Sànscrit: धन्य ^(sa)
• Turc: ateist ^(tr)
• Xinès: 無神論者 ^(zh) ‎(无神论者, wúshénlùnzhě)

Miscel·lània

• Síl·labes: a·teu (2)
• Anagrames: aute, teua