asustar

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Castellà
[modifica]

Peninsular: septentrional /a.susˈtaɾ/, meridional /a.suhˈtaɾ/
Americà: alt /a.s(u)sˈtaɾ/, baix /a.suhˈtaɾ/
  • Rimes: -aɾ
  • Etimologia: Del llatí suscitāre, equivalent al prefix a-, susto ‎(«esglai») i la desinència -ar, segle XVII.

Nom[modifica]

asustar trans., pron. ‎(pronominal asustarse, present asusto, passat asusté, futur asustaré)

  1. espantar, esglaiar
  2. (pronominal) espantar-se, esglaiar-se

Descendents[modifica]

  • Català: assustar (castellanisme, especialment alguerès), asustar (castellanisme, rar)

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: a·sus·tar (3)

Vegeu també[modifica]

  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre asustar