astronomia

Potser volíeu: astronomía

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental: central /əs.tɾu.nuˈmi.ə/^ⓘ, balear /əs.tɾo.nuˈmi.ə/, /əs.tɾu.nuˈmi.ə/

Occidental: nord-occidental /as.tɾo.noˈmi.a/, valencià /as.tɾo.noˈmi.a/, /as.tɾo.nuˈmi.a/

• Rimes: -ia
• Etimologia: Del prefix astro- i el sufix -nomia, segle XIII.

Nom

astronomia f. ‎(plural astronomies)

1. Ciència que estudia els cossos celestes.

Traduccions

Traduccions

• Anglès: astronomy ^(en)
• Castellà: astronomía ^(es)
• Francès: astronomie ^(fr)

• Italià: astronomia ^(it)
• Llatí: astronomia ^(la)

Miscel·lània

• Síl·labes: as·tro·no·mi·a (5)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB
• Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom I, Barcelona, 1864.

Italià

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /a.stro.noˈmiː.a/

Nom

astronomia f. ‎(plural astronomie)

1. astronomia

Miscel·lània

• Síl·labes: a·stro·no·mì·a (5)

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /as.trɔˈnɔ.mɪ.a/
• Etimologia: Del grec ἀστρονομία ‎(astronomía), format per ἀστρον ‎(astron, «estrella») i νόμος ‎(nómos, «llei»), és a dir, «coneixement de les lleis que regeixen els moviments de les estrelles».

Nom

astronomia f. ‎(genitiu astronomiae)

1. astronomia

Declinació

1a declinació -a, -ae

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	astronomia	astronomiae
Vocatiu	astronomia	astronomiae
Acusatiu	astronomiam	astronomiās
Genitiu	astronomiae	astronomiārum
Datiu	astronomiae	astronomiīs
Ablatiu	astronomiā	astronomiīs