assertiu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ə.sərˈtiw/, occidental /a.seɾˈtiw/
• Rimes: -iw
• Etimologia: Del llatí assertus i el sufix -iu, de asserō ‎(«asserir, afirmar»), segle XIX.

Adjectiu

assertiu m. ‎(femení assertiva, plural masculí assertius, plural femení assertives)

1. Que assereix, que afirma.
2. Que és capaç d'expressar-se amb seguretat i respecte, sense ser agressiu ni manipulador.

Traduccions

Capaç d'expressar-se amb seguretat

• Anglès: assertive ^(en)
• Castellà: asertivo ^(es)
• Francès: assertif ^(fr)
• Italià: assertivo ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: as·ser·tiu (3)
• Anagrames: Astúries, aturessi, estuaris, situar-se, situares, taréssiu, tirasseu, tiràsseu, traísseu, triàsseu

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot