asaltar

Català antic

• Etimologia: De l'occità antic azautar, del llatí adaptare.

Verb

asaltar

1. agradar, complaure

Conjugació

Conjugació antiga

Formes no personals
infinitiu	asaltar
gerundi	asaltant
participi	asaltat
Formes personals simples
indicatiu	io, yo, jo	tu	él, eyl, ell	nós, nosaltres	vós, vosaltres	éls, eyls, ells
present	asalt	asaltes	asalta	asaltam	asaltats	asalten
					asaltau
imperfet	asaltava	asaltaves	asaltava	asaltàvem	asaltàvets	asaltaven
passat simple	asaltí	asaltast	asaltà	asaltam	asaltàs	asaltaren
	asalté	asaltist		asaltàrem	asaltàrets
		asaltares			asaltàreu
futur	asaltaré	asaltaràs	asaltarà	asaltarem	asaltarets	asaltaran
					asaltareu
condicional	asaltaria	asaltaries	asaltaria	asaltaríem	asaltaríets	asaltarien
					asaltaríeu
subjuntiu	io, yo, jo	tu	él, eyl, ell	nós, nosaltres	vós, vosaltres	éls, eyls, ells
present	asalt	asalts	asalt	asaltem	asaltets	asalten
					asalteu
imperfet	asaltàs	asaltasses	asaltàs	asaltàssem	asaltàssets	asaltassen
	asaltara	asaltares	asaltara	asaltàrem	asaltàsseu	asaltaren
					asaltàrets
					asaltàreu
imperatiu	–	tu	él, eyl, ell	nós, nosaltres	vós, vosaltres	éls, eyls, ells
present	–	asalta	asalt	asaltem	asaltats	asalten
	–				asaltau

Variants

• asautar, altar

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB, Faraudo