articular

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia:
Verb: or. /ər.ti.kuˈɫa/, n-occ. /ar.ti.kuˈɫa/, val. /aɾ.ti.kuˈɫaɾ/
Adjectiu: or. /ər.ti.kuˈɫar/, occ. /aɾ.ti.kuˈɫaɾ/
  • Etimologia:
Verb: del llatí articulare, segle XV.
Adjectiu: del llatí articularis, segle XVII.

Verb[modifica]

ar·ti·cu·lar trans., pron. ‎(pronominal articular-se)

  1. Crear algun lligam entre dos elements d'un conjunt, en especial quan no es un lligam rígid.
  2. (pronominal) Crear-se algun lligam entre dos elements d'un conjunt. En especial quan no es un lligam rígid.
    El martell i l'enclusa són dos ossos de l'orella mitjana que s'articulen junts.
  3. (mecànica) Crear muntatges amb articulacions.
  4. Els animals i en especial les persones, fer sons amb la boca, les cordes vocals i altres parts relacionades.
  5. Fer una pronuncia nítida de les paraules.
  6. (música) Fer sonar els instruments d'una manera nítida.
  7. (música) Fer els lligams necessaris entre sons d'un fragment musical.
  8. (dret) Concretar normes, lleis, etc. en articles diferents.
  9. (dret) Fer una proposta dels articles amb els que cal tractar als testimonis.
  10. (dret) Fer una proposta d'una actuació per culpa d'un fet sobrevingut la qual, si s'accepta, atura la resta del judici fins que no es resolgui.
  11. Parlar amb un cert nervi, sovint en forma de discussió.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: articulo, articula, articulem

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Adjectiu[modifica]

ar·ti·cu·lar inv. ‎(plural articulars)

  1. Que està relacionat amb les articulacions, tant les anatòmiques com les mecàniques.

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]


Castellà
[modifica]

Adjectiu[modifica]

ar·ti·cu·lar inv. ‎(plural articulares)

  1. articular