arrupires

De Viccionari


Català[modifica]

  • Pronúncia(i): oriental /ə.ruˈpi.ɾəs/, occidental /a.ruˈpi.ɾes/
  • Rimes: -iɾes

Verb[modifica]

arrupires

  1. (literari) segona persona del singular (tu) del passat simple de arrupir
  2. (valencià) segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb arrupir

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: ar·ru·pi·res (4)
  • Anagrama: arrupir-se
Obtingut de «https://ca.wiktionary.org/w/index.php?title=arrupires&oldid=1867489»