arrumbe

De Viccionari


Català
[modifica]

Verb[modifica]

arrumbe

  1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de arrumbar
  2. (occidental) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb arrumbar
  3. (occidental) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb arrumbar
  4. (occidental) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb arrumbar

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: ar·rum·be (3)
  • Anagrama: marbreu