arrumbe
Català
[modifica]Verb
[modifica]arrumbe
- (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de arrumbar.
- (occidental) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb arrumbar.
- (occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb arrumbar.
- (occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb arrumbar.
Miscel·lània
[modifica]- Síl·labes: ar·rum·be (3)
- Anagrama: marbreu
Categories:
- Verbs en primera persona del singular del present d'indicatiu en català
- Verbs en primera persona del singular del present de subjuntiu en català
- Verbs en tercera persona del singular del present de subjuntiu en català
- Verbs en tercera persona del singular de l'imperatiu en català
- Mots en català de 3 síl·labes