arrufe

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

Verb[modifica]

ar·ru·fe

  1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de arrufar
  2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb arrufar
  3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb arrufar
  4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb arrufar