arromangar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ə.ru.məŋˈɡa/ⓘ
	balear /ə.ro.məŋˈɡa/, /ə.ru.məŋˈɡa/
Occidental:	nord-occidental /a.ro.maŋˈɡa/
	valencià /a.ro.maŋˈɡaɾ/, /a.ro.maŋˈɡa/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: arromangà
• Etimologia: Variant de arremangar, segle XV, de mànega.

Verb

arromangar trans., pron. ‎(pronominal arromangar-se)

1. Replegar o tirar amunt les mànigues.
2. (per extensió) Replegar o tirar amunt la part inferior del vestit, faldilles o pantalons.
3. (pronominal, figuradament) Posar-se decididament a executar alguna cosa.

Conjugació

Primera conjugació regular, amb alternança consonàntica en el radical

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	arromangar			haver arromangat
gerundi	arromangant			havent arromangat
participi	arromangat, arromangada, arromangats, arromangades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	arromango	arromangues	arromanga	arromanguem	arromangueu	arromanguen
	arromangue						val
	arromang			arromangam	arromangau		bal
imperfet	arromangava	arromangaves	arromangava	arromangàvem	arromangàveu	arromangaven
passat simple	arromanguí	arromangares	arromangà	arromangàrem	arromangàreu	arromangaren
futur	arromangaré	arromangaràs	arromangarà	arromangarem	arromangareu	arromangaran
condicional	arromangaria	arromangaries	arromangaria	arromangaríem	arromangaríeu	arromangarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	arromangui	arromanguis	arromangui	arromanguem	arromangueu	arromanguin
	arromangue	arromangues	arromangue			arromanguen	occ, bal
imperfet	arromangués	arromanguessis	arromangués	arromanguéssim	arromanguéssiu	arromanguessin
		arromanguesses		arromanguéssem	arromanguésseu	arromanguessen
	arromangàs	arromangassis	arromangàs	arromangàssim	arromangàssiu	arromangassin	bal
		arromangasses		arromangàssem	arromangàsseu	arromangassen	val, bal (1)
	arromangara	arromangares	arromangara	arromangàrem	arromangàreu	arromangaren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	arromanga	arromangui	arromanguem	arromangueu	arromanguin
	–				arromangau		bal
	–		arromangue			arromanguen	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes no normatives o col·loquials

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
imperfet				arromangàvom	arromangavo		n-occ
	arromangaia	arromangaies	arromangaia	arromangàiem	arromangàieu	arromangaien	n-occ
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	arromango	arromangos	arromango	arromangueguem	arromanguegueu		n-occ
imperfet	arromanguessa						n-occ
	arromangueguessa	arromangueguesses	arromanguegués	arromangueguéssom	arromangueguéssou	arromangueguessen	n-occ

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... arromangat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... arromangar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... arromangat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... arromangat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... arromangat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... arromangat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... arromangar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... arromangat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... arromangat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... arromangat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: arromango, arromanga, arromanguem

Variants

• arremangar (català central)

Traduccions

Replegar les mànigues

• Castellà: remangar ^(es), arremangar ^(es)
• Francès: retrouser ^(fr)
• Italià: rimboccare ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: ar·ro·man·gar (4)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot