arromançares

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ə.ru.mənˈsa.ɾəs/
	balear /ə.ro.mənˈsa.ɾəs/, /ə.ru.mənˈsa.ɾəs/
Occidental:	/a.ro.manˈsa.ɾes/

• Rimes: -aɾes

Verb

arromançares

1. (literari) segona persona del singular (tu) del passat simple de arromançar
2. (valencià) segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb arromançar