arromançar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ə.ru.mənˈsa/
	balear /ə.ro.mənˈsa/, /ə.ru.mənˈsa/
Occidental:	nord-occidental /a.ro.manˈsa/
	valencià /a.ro.manˈsaɾ/, /a.ro.manˈsa/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: arromançà
• Etimologia: Del prefix a- i romanç, segle XIV.

Verb

arromançar trans.

1. Posar en romanç allò que és escrit en una llengua clàssica.

Conjugació

Primera conjugació regular, amb alternança consonàntica en el radical

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	arromançar			haver arromançat
gerundi	arromançant			havent arromançat
participi	arromançat, arromançada, arromançats, arromançades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	arromanço	arromances	arromança	arromancem	arromanceu	arromancen
	arromance						val
	arromanci						sept
	arromanç			arromançam	arromançau		bal
imperfet	arromançava	arromançaves	arromançava	arromançàvem	arromançàveu	arromançaven
passat simple	arromancí	arromançares	arromançà	arromançàrem	arromançàreu	arromançaren
futur	arromançaré	arromançaràs	arromançarà	arromançarem	arromançareu	arromançaran
condicional	arromançaria	arromançaries	arromançaria	arromançaríem	arromançaríeu	arromançarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	arromanci	arromancis	arromanci	arromancem	arromanceu	arromancin
	arromance	arromances	arromance			arromancen	occ, bal
imperfet	arromancés	arromancessis	arromancés	arromancéssim	arromancéssiu	arromancessin
		arromancesses		arromancéssem	arromancésseu	arromancessen
	arromançàs	arromançassis	arromançàs	arromançàssim	arromançàssiu	arromançassin	bal
		arromançasses		arromançàssem	arromançàsseu	arromançassen	val, bal (1)
	arromançara	arromançares	arromançara	arromançàrem	arromançàreu	arromançaren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	arromança	arromanci	arromancem	arromanceu	arromancin
	–				arromançau		bal
	–		arromance			arromancen	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... arromançat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... arromançar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... arromançat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... arromançat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... arromançat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... arromançat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... arromançar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... arromançat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... arromançat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... arromançat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: arromanço, arromança, arromancem

Traduccions

Traduccions

• Castellà: romancear ^(es)
• Italià: volgarizzare ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: ar·ro·man·çar (4)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom I, Barcelona, 1864.