arrimava

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ə.riˈma.βə/, balear /ə.riˈma.və/
Occidental:	nord-occidental /a.riˈma.βa/
	valencià /a.riˈma.va/, /a.riˈma.βa/

• Rimes: -ava

Verb

arrimava

1. Primera persona del singular (jo) de l'imperfet d'indicatiu de arrimar.
2. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet d'indicatiu de arrimar.

Miscel·lània

• Síl·labes: ar·ri·ma·va (4)
• Anagrama: armariva