arrimares

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ə.riˈma.ɾəs/, occidental /a.riˈma.ɾes/
• Rimes: -aɾes

Verb

arrimares

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de arrimar.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb arrimar.

Miscel·lània

• Síl·labes: ar·ri·ma·res (4)
• Anagrames: amarrires, arrimar-se, marraries