arrimàreu

Potser volíeu: arrimareu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ə.riˈma.ɾəw/, occidental /a.riˈma.ɾew/
• Rimes: -aɾew

Verb

arrimàreu

1. (literari) segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de arrimar
2. (valencià) segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb arrimar

Miscel·lània

• Síl·labes: ar·ri·mà·reu (4)
• Anagrames: amarrireu, amarríreu, arruaríem, marraríeu