arriava

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ə.riˈa.βə/, balear /ə.riˈa.və/
Occidental:	nord-occidental /a.riˈa.βa/
	valencià /a.riˈa.va/, /a.riˈa.βa/

• Rimes: -ava

Verb

arriava

1. Primera persona del singular (jo) de l'imperfet d'indicatiu de arriar.
2. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet d'indicatiu de arriar.

Miscel·lània

• Síl·labes: ar·ri·a·va (4)
• Anagrames: avariar, vararia, variara, variarà