arrengui

Potser volíeu: arrenguí

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /əˈrɛŋ.ɡi/, occidental /aˈreŋ.ɡi/
• Rimes: -ɛŋɡi

Verb

arrengui

1. (septentrional) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de arrengar.
2. Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb arrengar.
3. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb arrengar.
4. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb arrengar.

Miscel·lània

• Síl·labes: ar·ren·gui (3)
• Anagrames: arguïren, argüiren, garrineu, guariren, ringareu, ringàreu